La construcció amb palla és una opció per a qualsevol tipus d’edifici.

Com ja he plantejat en altres publicacions, la construcció amb palla és una solució constructiva molt interessant i a tenir en compte. Com tot sistema constructiu, té els seus avantatges i inconvenients. Si tenim en compte els condicionants bàsics per projectar una edificació amb parets o façanes de palla, els avantatges són molt importants, especialment en aïllament tèrmic, transpiració i absorció acústica.

El fet que sigui un material assequible, sense càrrega d’additius ni despesa energètica afegida per transformar el producte, fa que sigui un sistema molt competitiu. La tecnificació a l’hora de projectar i en la mateixa posta a obra garanteixen el compliment dels requisits estructurals, de resistència, estabilitat i durabilitat com ho ha de garantir qualsevol altre sistema constructiu. Que sigui un material tant sostenible i de proximitat, amb gran transpiració, propietats higroscòpiques i acústiques favorables al confort i al benestar, fan de la palla un material òptim per a la bioconstrucció – baubiologie.

Com a contrapartida tenim un condicionant clar: el volum. Els tancaments o façanes construïts amb palla tindran una amplada major. En altres sistemes constructius, convencionals i també amb modulars de fusta, amb 30 cm podem garantir el compliment de la normativa per estructura i per eficiència energètica, però amb palla treballem amb espessors d’uns 45 cm. En molts casos, un espessor de 15 cm més en els murs de façana no és un inconvenient massa important.

Tot i això hi ha molta reticència a acceptar la construcció amb palla. A nivell de certificació i acreditació s’ha fet una gran feina, amb certificats d’idoneïtat i adequació tècnica, primer als països nòrdics i després s’ha anat exportant arreu, de manera que la prescripció i projecció d’edificis amb palla no té inconvenients legals ni de garantia. Queda però la percepció de la vulnerabilitat que molts tenim en el subconscient, potser pel conte dels tres porquets i el llop.

Davant d’això, la feina dels tècnics i professionals que intervenim, és fer un bon disseny i una bona execució d’obra. Amb estructura d’entremat de fusta (normalment), una coberta amb voladissos perimetrals suficients, una base o arranc dels murs de façana de materials sense capil·laritat, i uns revestiments adequats per protegir de la pluja a l’exterior i del foc.

Els revestiments són, doncs, els que ens han de garantir la protecció al foc. En un habitatge podem revestir la fusta amb morters d’argila, calç o ciment. Si és un edifici de pública concurrència caldrà que aquests revestiments, a més, tinguin un gruix superior (de 2 o 3 cm) per garantir la estabilitat al foc durant els minuts que requereix la normativa (segons usos i dimensions de l’edifici). Així de senzill, sense morters de perlita ni pintures especials com passa amb l’acer, per exemple.

A la 5a trobada anual de la “Red de Construcción con paja”, la Rikki Nitzkin, com a coordinadora d’aquesta xarxa, ens explica la normalització dels diferents sistemes de construcció amb palla, tant en habitatges com en obra pública. Us deixo l’enllaç a l’entrevista que li van fer des de “Sostenible, revista de la xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat”:

Novembre de 2018

bioconstruccio gestio obra gironaNarcís Cebrià i Llistosella
Bioconstrucció. Gestió de projectes i obres.
www.narciscebria.cat 670342721