Humitats i fusta estructural

Les patologies o problemes d’humitats i la fusta estrcutural. Primer principi a tenir en compte:

Les filtracions d’humitats cap a l’interior de les edificacions són la causa de nombroses patologies i acceleren la degradació de molts materials. Tant en edificis de construcció convencional, tradicional o en modernes solucions constructives, l’acumulació d’humitat s’ha d’evitar. El disseny dels sistemes i solucions constructives ha de ser bàsic i eficaç en la conducció eficient i ràpida de l’aigua i les humitats cap als punts de recollida i evacuació, així com les barreres eficaces contra la capil·laritat des del terreny. A més, caldrà protegir i impermeabilitzar les zones més exposades. Insisteixo, però, que  l’evacuació de les aigües ha de quedar garantida per gravetat, de forma senzilla i eficaç, sense interrupcions ni obstacles en el camí.

Quan la humitat no troba ràpidament la via per on ser evacuada o d’evaporar-se, sol provocar problemes per condensacions i fongs. D’aquesta manera s’accentua cada vegada més l’acumulació d’humitats, que lligat a problemes de dilatacions i contraccions, gelades, fongs, etc, fa que la zona afectada creixi ràpidament de dimensions i degradi progressivament.

La fusta, un material noble i sostenible, present en la construcció tradicional i cada vegada més utilitzada en la construcció moderna gràcies a la tecnificació del sector, és un dels materials sensibles a patir danys o patologies vinculats a problemes de presència d’humitats. Caldrà tenir en compte el tipus de fusta a escollir segons el risc d’exposició a un cert grau d’humitat, però sobretot caldrà garantir un bon disseny de tot el conjunt de la construcció primer, i un correcte manteniment i conservació de l’edifici després.

La major part de patologies aparegudes en elements de fusta es deuen a un mal disseny, mal ús i/o mala execució d’altres parts de l’edifici, que provoquen la filtració i condensació d’humitats en els mateixos elements de fusta o propers. La presència d’humitat a la fusta facilita una ràpida progressió de fongs que la debiliten i també la penetració i aparició d’altres agents nocius com tèrmits o corcs.