Morters i revestiments d’argila

Revestiments d’argila: Confort i sostenibilitat. Molt bona opció en bioconstrucció i ecoarquitectura.

Els morters per fer revestiments d’argila són una molt bona opció per l’acabat de parets en interiors. La inèrcia tèrmica, l’absorció acústica, la transpirabilitat, la higroscopicitat i el control d’humitat de l’argila són propietats beneficioses per l’ambient interior que fan els espais més confortables. I per tant, és un material molt recomanat en bioconstrucció i ecoarquitectura.

A més, és un producte sostenible al que no cal afegir additius que desprenguin COV’s ni altres partícules no desitjables a l’aire interior. A part d’argila i aigua, en funció de si és capa base o capa d’acabat, configurarem el morter afegint sorres per millorar la granulometria, morter de calç per estabilitzar i palla trinxada per evitar les fissures.

Els revestiments de morter d’argila no són tant adequats per exteriors, ni tampoc per interiors amb exposició a graus elevats d’humitat. L’exposició directa a l’aigua, la humitat elevada o els canvis molt accentuats de grau d’humitat comprometen la seva estabilitat i durabilitat.

Per fer un revestiment interior d’argila, normalment, ho farem en dues fases com a mínim, amb un gruix uniforme a tot el parament. A més, comprovarem si cal millorar prèviament la paret per desploms, per ser d’un material poc adherent o per uniformar forats i buits massa grans. Aquestes adequacions prèvies es poden fer també amb morter d’argila o de calç.

La capa base, de 1 cm d’espessor aproximadament, ha de tenir més palla i una granulometria més gran. L’aplicació ha de ser en diferents passades i remolinat sense deixar-la massa lliscada. La capa d’acabat, d’uns 2 mm d’espessor, amb morter més argilós i granolometria més fina, que pot ser amb la mateixa argila o argila de diferent procedència que la capa base, segons la tonalitat que volem aconseguir en l’acabat.

Com qualsevol producte o sistema constructiu, cal conèixer les seves propietats i condicionaments abans de prescriure el seu ús. Aquests condicionants poden fàcilment convertir-se en avantatges. Per exemple, si no volem posar peces cantoneres a les arestes de les parets, per evitar les fissures i que es trenqui amb els possibles cops per l’ús normal de l’habitatge, és aconsellable no fer arestes marcades, sinó arrodonir-les, evitant les arestes vives.

Si volem un acabat més resistent al desgast per contacte i més apte per netejar-lo, caldrà una protecció amb pintura com faríem amb la majoria de revestiments interiors. Preferiblement amb pintura al silicat, que ens ajudarà a mantenir les propietats beneficioses de l’argila.